Pau Sif
Pau Sanchis y Ferrer conocido por su nombre artístico Pau Sif (Puebla de Farnals, Valencia 1978) es un poeta y traductor español.
Licenciado en Filología Catalana por la Universidad de Valencia, ha trabajado de corrector, en la docencia de educación secundaria y ha sido profesor de literatura catalana en la Universidad de Zadar (Croacia).
Participa en cursos y festivales de poesía regularmente, recitando poemas propios, de otros poetas o traducciones que ha hecho de autores croatas e italianos.
Su primer poemario es Ferralla (edit. Quaderns de Rafalell) publicado en 1997. Más tarde, en 2005 ganó el XXIV Premio de Poesía Senyoriu Ausiàs March, de Beniarjó, con el poemario Tríptic d'un carrer (Edicions Tres i Quatre).
En 2010, publicó su poema Viatger que s'extravia (Edicions Documenta Balear-La cantàrida), donde refleja entre otras cosas, recuerdos de infancia o lugares y ciudades que conoció durante sus estancias en Croacia (Dalmacia) y el Adriático. Un año más tarde gana el XIV Certamen de Poesía Marc Granell-Vila d'Almussafes con el poemario-novela Breakfast at Saint Anthony's Market que fue publicado por Edicions 96 en 2011. La obra es una pequeña novela ordenada en poemas, donde narra un descenso en las noches barcelonesas de 1910 a 2010.
Como traductor, afronta entre otros textos, el irreverente poemario Blasfèmia (Edicions 96, 2011) del malogrado poeta croata Janko Polić Kamov. También ha publicado, en colaboración con Maria Josep Escrivà, Ai, València! Poemes 1017-2002 (Edicions 96, 2003), una antología poética de decenas de poetas que hablan sobre Valencia desde el siglo XI hasta el siglo XXI. Ha sido incluido en las antologías Jocs Florals a Cavanilles (Universidad de Valencia, 2005), Joves poetes catalans (Brosquil, 2004) y Solcs de paraules, antología de poetas de l’Horta Nord (Llibres de l’Aljamia, 2001).
Obra
Pau Sif (1997). Ferralla. col·lecció Quaderns de Rafalell. Puçol.
Pau Sif (2005). Tríptic d'un carrer. Volum 123 de col·lecció Poesia 3i4. Eliseu Climent. ISBN 978-84-7502-731-9.
Pau Sif (2011). Viatger que s'extravia. Volum 14 de La Cantàrida. Documenta Balear S.L. ISBN 978-84-15081-38-8.
Pau Sif (2011). Breakfast at Saint Anthony's Market. Edicions 96. ISBN 978-84-92763-51-1.
Curador de la edición
Maria Josep Escrivà; Pau Sif (2003). Ai, València!: poemes (1017-2002) : homenatge a la paraula. Edicions 96. ISBN 978-84-86927-73-8.
Pau Sif: Arnes (Adia Edicions, 2016).
Viatger que s'extravia
L’ISOLA DI SAN MICHELE
Com una Mort enmig d’una llacuna,
guarda l’illot els dols de la ciutat.
És dia clar. L’autobús de les aigües
transporta planys, turistes i nostàlgics.
De bon matí, després de l’esmorzar,
caminem, fent la visita al repòs
d’alguns herois i tots els morts de vell
de la ciutat, a l’illa Purgatori
sense talús. Són els xiprers de cos
llarg i de llarg i simbòlic costum,
l’ombra dels morts. Amb el record al gest,
dones de dol acompanyen antics
amors serens, ignorant la mirada
del visitant ignorant del dolor.
Tombes de blanc anonimat, un claustre,
més de cent anys de rígida bellesa.
El cementiri de sant Miquel guarda,
després de morts, cossos venecians.
Com una Mort, com una sola Mort.
L’aigua del llac, els murs blancs, el cel clar,
l’esplanada de morts, catòlics vells;
i més endins, estrangers, grecs, hebreus.
L’estol de nínxols, làpides locals
o d’estrangers que hi trobaren la mort
o que han buscat repòs prop de sant Marc
L’illot dels morts, com una sola Mort.
La claredat, minva sota un gran arbre,
quan, caminant, arribem, curiosos,
fins al racó dels grecs. Unes sabates
de ballet blanques, desgastades, brutes,
guarden fidels, el cos de Djaghilev.
Un ballarí les va deixar ací,
buscant, devotament, un mecenatge
ulterior. Altres turistes lligen,
alçant la veu, un plec de fulls que explica
qui hi jeu allí. Prop, Igor Stravinsky,
dut des d’Amèrica després de mort
és recordat encara, amb vint clavells.
Acumulem històries, llegendes
mentre llegim alguns noms a les làpides
que ja oblidem, com s’oblida la Mort.
És dia clar. Eixim del cementiri.
El mariner ens fa pujar a bord.
Puja al vaixell una vella. El gest
adolorit. Ixen alguns turistes.
“Ah, la ciutat! Què preciosa es veu.”
Des del vaixell, ens plau d’imaginar
com fou l’illot abans que hi fos Persèfone,
com fou presó, convent i com drassanes.
Com ara Mort enmig de la llacuna.
estació de Santa Lucia
Ciutat que et mous sobre l’aigua del llac
talment els trens encalçats per la boira,
mirall isard de blaus i verds, del temps.
Vies travessen el llac,
el dens color del no-res.
A tu s’arriba en tren,
mirall embat en moviment del blanc.
Ca d’Oro
Et conec malament.
Com el xiquet que sap
el seu carrer fins que creix i s’ullprèn.
Et mous.
Darrere dels batents
de meretriu tens els pits segellats.
Te’n vas quan tanquen les finestres.
Potser un dia m’òbrigues palaus,
potser podré veure’t, oldre’t els pits.
(Goldoni a) campo San Bartolo
Com cada nit al pedestal. Les sis.
Jo sé que hi sou, encara que la boira
us cloga en blanc i que no em saludeu.
No reconec l’amfibi submón cec
que es mou a baix o recolza les natges,
oh breu plaer!, en la tanca que encercla
el redós gris d’aquest alt calabós.
Com cada nit us veig: els cavallers
enamorats de belles hostaleres.
Ningú no diu: “Bona nit signor Carlo”.
No recordeu que sóc els vostre pare?
(Byron a) campo San Luca
Com l’esperit que es veu a la llacuna
des d’algun pont en nits de lluna plena,
pàl·lid, però esvelt, renaixies
reflex d’un narcís oblidat,
febril, de l’illa dels armenis,
cadàver coix, poeta mort
aparegut a l’ombra del fum falb,
venies dret, amb el fulard
lligat al coll, el gec blau fosc,
i els pantalons tibats,
i en beure sol, t’imaginàvem
component els versos pòstums del teu cadàver
bell, rocker decimonònic.
hotel Danieli
Veure badar Marcel Proust amb sa mare.
Veure George Sand i Musset a trompades.
Veure l’hotel des del pont, des de l’aigua,
escodrinyar com tu, ciutat que mires.
Pala d’Oro
Et van fer immortal
i mors avui
en un embús de góndoles.
[1] Pau Sif: Viatger que s’estravia. Edicions Documenta Balear, Palma de Mallorca, 2010. Col·lecció “La Cantàrida”, núm. 14. 64 pàgines.
[2] Vegeu-ne, per exemple, les del croat Tonko Maroević a Impedimenta.
Propietats de l’Ikea
Apuntaràs el preu d’un moble,
i tindràs el preu del teu moble,
i el voldràs, per a sempre el moble,
i patiràs, no el muntaràs,
i aniràs sempre a genollons,
et sobrarà sempre una peça.
I tindràs fam i tindràs set,
no podràs muntar el moble
i seguiràs tota la nit
mentre dormen les teues gents,
i tu sols estaràs despert,
i tu estaràs despert per tots.
No t’han parit per a dormir:
et pariren per a muntar
en la llarga nit el teu moble.
Tu seràs la peça furtiva,
la peça furtiva i amarga.
Ja no sabràs on van les baldes,
ni els cargols amb forma d’estrella
del teu moble, i és un desfici.
Miraràs d’encastar els pius
de suro sense trencar la taula:
faràs un moble, gemegant
si no encaixa la polleguera,
fusta amunt i collons amunt,
una tossuda decisió.
I tot serà, després, silenci.
Car no tindràs la peça justa,
la perdràs en el moment just.
I buscaràs la teua peça
entre els racons durant molts dies,
car buscaràs honestament,
iradament, sense esmentar
la mare del que ha dissenyat
cada peça del fotut moble.
Potser t’estafen o potser
se’n riguen, potser et delaten;
tot això són banalitats.
Allò que val és la consciència
de no ser res si no tens moble.
I tu, greument, has escollit.
Després del teu silenci estricte,
reclames decididament.
Arnes (Adia Edicions, 2016).
Arnes i cadàvers
El buit no existeix.
La innocència.
Dic el que veig
sobre un feix de papers
o un objectiu tàctil.
Mira la ciutat.
Mai no estarà buida per dins.
Pels budells li corren arnes
intel·lectuals, cadàvers
de paper.
.