JUST LLORCA I LLOPIS
Poeta y escritor valenciano, nacido en 1937 en el barrio de Ruzafa (Valencia). A los cuatro años es trasladado a la ciudad de Algemesí, donde residirá hasta los veinte, edad en que se va voluntario en la Marina, oficio éste, el de marino, que lo marcará positivamente de por vida, como lo marcará su stage, a los diecinueve años, en París, donde descubrió el encanto de la literatura.
(Valencia, 1937). Poeta i escritor. Als quatre anys es traslladat a la ciutat d'Algemesí, on residid [hasda els vintiu, edat en que se'n va a la Marina, ofici este, el de marí, que el marcaria de per vida, com el marcaria el seu estage, als vint anys, en París, on va descobrir el subjugant encant de Lliteratura. Des de 1962 alterna la residencia en Alaquas, vila de L'Horta, én freqüents viages.
Consagrat a la llectura i traducció a la llengua valenciana deIs c1assics grecs i llatins, sera en l'obra de Goethe i en la de Rilke on trobara el cami del seu quefer en poesia i, en la de robra de Jung, el sentit de la vida i la resposta a les preguntes trascendents.
De la seua obra poetica te publicats els poemaris Nadal i nou poesies més (1991), La consumacio deIs amants (1994, Premi Ciutat de Valéncia 1992), Antologia inicial (1997) i Com el crit d'un angel (2002).Trobarem tambe poesia seua en les antologies Recitals poetics Primavera 94, Ausias des de la Valencia deIs 90, Poesia patriótica valenciana, Cresol. Revista de lliteratura valenciana; en el Tractat de Metrica Valenciana de Voro López Verdejo i en robra De la consumacio deIs amants a la busca de l'eternitat, de Boro Vendrell
En llengua castellana, esta present en varies antoloies de la coleccio Corona del Sur, en la Biblioteca FPV del poeta-editor malacita Franisco Peralto, en les de la Academia Iberoamericana de Poesía i enMálaga &Poesia. Revista de Literatura.
Poesia seua i una referencia biografica apareixen en micRomania, revista cultural editada en Belgica pel"Comité beIge du Bureau européen pour les Lagues moins répandues".
Tambe treballa el conte, la novela, la prosa agenerica i l' ensaig. En conte te publicats El dictamen, Un cas eixemplar, La carta trabada en l'altar de Sant Vicent, El secret de Felicitat i El viager extravagant.Inedites o en edicions no venals, noveles seues son La casa del carrer de la Montanya (o L'últim burgués), El diari de la Rectoria, Un sombrero de Paris, El doctor Faust en Roma, Emily Adams (inclos en l'obra conjunta de relats REVERS!!!(3)) i Memories novelables de la ciutat de Xativa. De prosa agenerica te publicat: Dialecs en eljardí del Palau i Conversacions epistolars én una distinguida dama parisenca. Obres inedites seues d'ensaig son: De la possibilitat de percepcio de jutur en la ment humana, Tractat sobre la llibertat individual i Memorial de somis analisats i comentats segons la psicologia de C.G. Jung.
En el periodisme ha colaborat assiduament, en llengua valenciana, en Las Provincias (1998 a 2001), i enDiario de Valencia (Des de 2001). En llengua castellana, els seus articuls han aparegut en El Heraldo de Tegucigalpa, Honduras.
Per la Disciplina de la Lliteratura i les C.C. Humanes es Jurat de la Societat de Filologia Valenciana. En 2006 funda la Societat Filosófica d'Alaquas, on, en tertulies de caracter semanal, es fomenta el dialec i la llectura de robra deIs pensadors.
DE: Antologia inicial (1997)
INMERSO EN EL PAISAJE
Ser clarear, mañana, medio día;
anochecer solitario en lugar olvidado.
Ser noche vestida de iluminadas oscuridades.
Ser monte, declive, valle;
camino de esperanzas para un solo caminante.
Ser caudaloso arroyo de cantarín bajar.
Ser tierra, simiente, flor;
impenetrable bosque que oculta el mañana;
ser árbol puesto sobre singular horizonte.
Ser viento, golondrina, azor;
paloma mensajera anunciando la vera paz.
Ser ambiciosa águila volando sobre el Cielo.
Ser mar, vela, nave;
la isla del tesoro que ninguno quiere encontrar.
Ser puerto de un bello sueño donde poder llegar.
IMMERS EN EL PAÏSAGE
Ser clarejar, mati, migdia;
boqueta nit solitaria en lloc oblidat.
Ser nit vestida d'illuminaes foscors.
Ser mont, decliu, vall;
cami d'esperances per a un sol caminant.
Ser cabdalosa riera de cantari baixar.
Ser terra, llavor, flor;
impenetrable bosc que amaga el dema;
ser abre posat sobre singular horiso.
Ser vent, oronella, astor;
colom mensager anunciant la vera pau.
Ser ambiciosa aguila volant sobre el Cel.
Ser mar, vela, nau;
l'illa del tesor que ningu vol trobar.
Ser port d'un bell somi a on poder arribar.
¡CÓMO TE LLEVAN!
¡Cómo te llevan,
de unos interesos a otros interesos, lengua mía,
y de mis padres, y de mis hijos;
patria de mi pensamiento, de mi sentimiento,
mi dulce y herida Lengua Valenciana!
Aquí estoy, al borde del camino,
sintiendo vergüenza y angustia de tanta peste como baja,
de parte a parte, por esta acequia, la cloaca
de la traidora y cínica conveniencia.
Aquí estoy, al borda del camino,
sintiendo dolor y pena por tantas ofensas
que tú, lengua mía, sangre de mi palabra,
de propios y extraños has de soportar.
Aquí estoy, al borda del camino,
sintiendo hablar a tu pueblo, noble y senzillo;
hablando el vivo aliento de su amada lengua,
la única esperanza de larga vida para ella.
¡Cómo te llevan,
de unos interesos a otros interesos, lengua mía,
y de mis padres, y de mis hijos;
patria de mi pensamiento, de mi sentimiento,
mi dulce y herida Lengua Valenciana!
¡COM TE PORTEN!
¡Com te porten,
d’uns interessos a uns atres interessos, llengua meua,
i dels meus pares, i dels meus fills;
patria del meu pensament, del meu sentiment,
ma dolça i nafrá Llengua Valenciana!
Aci estic, a la vora del cami,
sentint vergonya i oix de tanta pudor com baixa,
de gom a gom, per eixa sequia, la cloaca
de la traïdora i cinica conveniencia.
Aci estic, a la vora del cami,
sentint dolor i pena per tantes ofenses
que tu, llengua meua, sanc de la meua paraula,
de propis i extranys has de soportar.
Aci estic, a la vora del cami,
sentint parlar al teu poble, noble i senzill;
parlant el viu alé de sa amá llengua,
l'unica esperança de llarga vida per ad ella.
¡Com te porten,
d'uns interessos a uns atres interessos, llengua meua,
i dels meus pares, i dels meus fills;
patria del meu pensament, del meu sentiment,
ma dolça i nafrá Llengua Valenciana!
Tic, Tac…
TIC, TAC… diu el rellonge
Tic, tac… canta les hores
Tic, tac… se’n du els dies
Tic, tac… porta les nits
Tic, tac… som el Temps
Tic, tac… no som res
Tic, tac… diu el rellonge.
Conciència de present
CAMINAR, pensar, somiar
Parar-se en mitan del pont, com en mitan de la vida.
Vore correr l’aigua del riu, com veus correr el rostre de les hores.
I, preguntar-te, si és hui quan se viu o sempre hi ha que esperar un atre dia.
Experiència
CONTA’M un conte, pare.
El d’aquell chiquet que se va fer home.
Eixe conte, fill meu, viu-lo;
que ningú tinga que contar-te’l.
Haveu soterrat a Crist
HAVEU soterrat a Crist.
L’haveu soterrat baix de tantes mentires,dogmes, ors i rits,
que si u no s’obri el cervell i se despulla l’esperit,
no n’hi ha forma de trovar a Crist.
Diàlec de Na Mort
NA MORT li preguntà a l’astre Sol que lluïa en lo mig de l’Univers:
“I tú qué seràs al sendemà del dia de la teua mort?”.
I l’astre Sol que lluïa en lo mig de l’Univers, respongué:
“Acàs yo podré ser algo al sendemà del dia de la meua mort? “.
Na Mort li preguntà a la floreta que alenava a la vora del camí:
“I tú que seràs al sendemà del dia de la teua mort?”
I la floreta que alenava a la vora del camí, respongué:
“Al sendemà del dia de la meua mort yo seré l’image de lo senzill,
lo humil i lo bell en la memoria del poeta”.
I Na Mort, posant-se la caraça de la Somrisa Gelada,
se deixà portar per dos ombres que passaven.
LLAORS A LA MARE DE DEU DELS DESAMPARATS
¿ELS palaus
En murs de marbre
Esveltes torres i rics blasons
Dorats,
Qué son, sino pobrea,
Si algu els compara en els rubis del teu bell cor,
Mare Nostra,
Verge dels Desamparats?
¿ELS plaers
Que u pot tindre
En este mon nostre, tan arreu
I violat,
Qué son, sino dolors,
Si algu els compara en el balsem de ta mirada,
Mare Nostra,
Verge dels Desamparats?
¿ELS clarejars
Dels dies mes esperats,
Mes plens, mes sentits, allumenats
I grans,
Qué son, sino foscors,
Si algu els compara en el llamps de ta mirada,
Mare Nostra,
Verge dels Desamparats?
¿LES caricies
Que una mare, amorosa,
Feta breçol de tendrea, li fa a son fill
Mes amat,
Qué son, sino bastors,
Si algu les compara en les teues caricies de bondat,
Mare Nostra,
Verge dels Desamparats?
¿ELS somis
Que puga tindre,
En les nits mes gojoses, el somiador
Mes gran,
Qué son, sino tristors,
Si algu els compara en el si donat a l’Angel per Tu,
Mare Nostra,
Verge dels Desamparats?
¿LA passio
Que un sant, extasiat,
En gran arrebat puga tindre, en ardor per Deu,
L’Adorat,
Qué es, sino tibiea,
Si algu la compara en esta flama de fervor encesa,
Que els teus fills valencians senten, en Amor per Tu,
Mare Nostra,
Verge dels Desamparats?
Just Llorca i Llopis
.
.