Emili Rodríguez-Bernabeu
Emili Rodríguez-Bernabeu (Alicante, 1.940 es un cardiólogo, poeta y escritor valenciano, en lengua catalana.
Su iniciación en la literatura catalana se remonta a la época de estudiante de bachiller en su ciudad, teniendo como autor de cabecera al poeta Jacint Verdaguer. Cuando se traslada a Valencia a estudiar Medicina, es cuando toma contacto con el grupo literario fraguado alrededor del Editorial Torre y de la Universidad de Valencia y aumenta su pasión por la literatura catalana.
Fruto de este contacto, comienza a escribir poesía formando parte del grupo de poetas que editaría la antología "Poetas Universitarios Valencianos" (1962). De este periodo son los libros "Poemas del fin" (1964) y "La playa", Premio Valencia de Literatura-Poesía en 1965 . Después de "La playa", se observa en el autor un cierto acercamiento hacia el realismo civil con "La ciudad de la playa" (Premio Ausiàs March de poesía 1971, Gandia) y "La catacumba" (1974 ).
Pero la actividad literaria de Emili Rodríguez-Bernabeu no se limita a la poesía, la crítica y el ensayo ideológico forman parte importante de su obra. La crítica se concreta en artículos y comentarios publicados en revistas especializadas. En cuanto al ensayo destacan de temática general "Noticia literaria de Alicante" publicado en la Revista de Cataluña (num. 53), y de temática poética "Introducción a la Obra Poética de Joan Valls", "Antología poética de Joan Valls "," La obra literaria de Emili Boils "," Maria Ibars y Ibars, innovación o continuidad ", entre muchísimos más. Esta tarea crítica empujará al Departamento de Literatura Catalana de la Universidad de Alicante nombrarlo Profesor Colaborador Honorífico.
Médico cardiólogo, de profesión intensamente ejercida, la medicina ha tenido escasa presencia en su obra literaria, al menos desde un punto de vista de representación formal, o evidente. Sólo en algunos aspectos de su obra ensayística encontramos la huella de su formación médica.
Obra
Poesía
1964 - Poemes de la fi
1968 - La platja
1972 - La ciutat de la platja
1974 - La catacumba
1982 - Viatge al teu nom
1988 - Teoria del somni
1990 - Domini del sol
1992 - El matí de les fulles
1992 - El rostre de l'amant
1996 - Escandinàvia
1998 - Alacant
2000 - Dring
Antologías
2003 - Antologia poética bilingüe (Trad. i Introduc. de Lluís Alpera )
1962 - Poetes Universitaris Valencians
1964 - Nova Antologia de la Poesia Catalana (Confegida per Joan Triadú )
1974 - Antologia da novissima poesia catalâ (per Manuel de Seabra )
1975 - Gespa-Price: Festival de Poesia
1977 - Price-Congrés (a cura de Tarotdequinze)
1977 - Poetes valencians del segle XX
1983 - Homenatge a Vicent Andrés Estellés
1984 - Homenatge a Picasso
1987 - Dinou poetes dels seixanta (a cura d'Enric Balaguer)
1989 - 1990 - De koele hoeken en kanten van de schaduw. Hedendaagse Catalaanse poëzie (a cura de Rafael Alemany i Vicent Martínez)
1992 - A Alacant. Els dimarts poètics de La Naia 1987-1989 (a cura de Lluís Roda )
2000 - Poetes de L'Aiguadolç. Llibres de l'Aiguadolç
2003 - A Carlos Mateo
2003 - Grans plats, grans cuiners, grans artistes, grans escriptors. 100 plats i menges de la cuina catalana que cal conèixer
2004 - Poetes del Sud (Coordinen Gràcia Jiménez i Josep-Lluís Rico)
2005 - Jocs Florals a Cavanilles
Ensayo
1987 - Les relacions d'Alacant amb Catalunya com a contrapunt València-Catalunya
1988 - Els intel·lectuals alacantins i la idea d'Espanya enfront del fet nacional valencià
1988 - Alacant a l'ombra de la palmera
1988 - 750 aniversari: ¿projecte de futur?
1990 - Alacant i la qüestió nacional valenciana
1991 - Notícia literària d'Alacant
1993 - Alacant i els seus intel·lectuals
1995 - Novament el Sureste
1994 - Alacant contra València
1995 - La vertebració econòmica i territorial. IX Jornades del Nacionalisme Català a la Fi del Segle XX.
1995 - Ciència i literatura
1996 - 1997 - Vertebració del Sud del País Valencià
Crítica
1977 - Migjorn. Poesia jove de les comarques del sud del País Valencià
1981 - Introducció a l'Obra Poètica de Joan Valls (estudi crític)
1975 - Maria Ibars i Ibars, innovació i continuïtat
Verdaguer, Maria Ibars i jo
1993 - Jaume Pérez Montaner: culminació d'una etapa?
1990 - Anàlisi dels títols en l'obra de Joan Valls
1991 - Antologia Poètica de Joan Valls, estudi crític
L'obra literària d'Emili Boïls
1996 - Una veu inimitable, estudi sobre la poesia de Lluís Alpera
1996 - Evocacions i invocacions, ressenya crítica sobre El barranc i els còdols d' Antoni Prats
1997 - Crítica objectiva i crítica de creació
1997 - La clonació humana, el mite de Narcís i Roís de Corella
1980 - Òliba de la foscúria, d' Andreu Morell
1981 - Caterina, de Bernat Garcia i Aparici
1985 - Rondalles de l'Alacantí, de Joaquim González i Caturla
1991 - El secret de les gavines, de Josep Antoni Aznar i Pérez
1994 - Dic el teu nom, d' Antoni Prats i Gràcia
1996 - Amor de mar endins, de Lluís Alpera
1999 - Navilis silents, de Lluís Ferri i Silvestre
1999 - Poemas desde la frontera, de José Antonio Buil
2002 - Solari, de Josep Lluís Bernabeu Rico
2004 - Una tenue luz separa en libertad sueños y deseos , de Diego Marín
2004 - La clau del cor, de Josep Lluís Garcia «Guchi»
ANTOLOGÍA
El que resta de tu
Jo no sé quin indici,
ni quina antiga onada,
ni quin nom,
ni quan em vas sobtar.
Sé que els dies m'allunyen
i el món no s'ha vestit de noces.
Com farem perdurar
aquesta catalanitat translúcida
que vaig trobar entre vosaltres?
El que resta de tu
és només un record
i unes paraules.
Sé que és només un pòsit.
Sé que la gent venia
d'arreu del món al port,
i que tot canviava.
Algú podrà demà
retrobar una idea?
Refer una paraula?
Alacant, 25 de març de 2004
DRING (Fragment)
La matèria feixuga té l'única resposta,
única i previsible, cruel, definitiva
per al treball dels homes que basteixen un somni.
I el somni viu entre valls i muralles,
tancat, mentre l'albada és l'esguard virolat que l'anuncia.
Propòsit invisible entre tanta bellesa,
propòsit oblidat en la fonda recerca del plaer i la fúria.
I el somni viu
com a cadència imperceptible,
translúcid de besllum suprema,
entre el desori radical dels lémurs.
L'horitzó no té nom ni línia coneguda,
només el llamp l'entreveu a vegades
a l'entrellum d'una terra remota
que copse com un buit de la meua memòria,
com un llac isolat sense fons,
com un llac llemicós impalpable,
com un final ombrívol,
com un presagi
de la mort.
Per on
puc
jo
sortir
d'aquest paratge alís sense retòrica?
DRING (Fragment)
He vist, al verd profund del bosc,
algú que hi palpitava.
He vist que s'encongia
a l'aguait entre els albers.
He sabut que volia –distant – la companyia.
He vist que s'allunyava
esquerp, silenciós
pel camís inextricable dels boscos primigenis.
Tot és dins la consciència?
Hi és com una andròmina que ningú no recorda?
DRING (Fragment)
Sí,
vetla;
mentre sona,
a trenc de pensament,
vorera del no-res, el vidre.
No sents ja cap objecte;
romans enllà, vora la persistència.
El temps, l'instant, només proclama
l'esbart densíssim de moguts ocells.
I l'ens vibrant desconegut batega...
COM UNA ENDEVINALLA
Des del cim decorria
Groc i blanc de la llum
Que refà la sequera
Eixuta amb la carícia
Del vent que fantasieja
Encontres de l'atzur
Navegant solitari
Imaginàries formes
Cap a l'indret del lleure
A les hores de l'ombra
Abaltides de sestes
Indiferents becaines
Sota els pinars marítims
d'Alacant
METAMORFOSI
No tinc altra memòria d'infantesa
sobre el voltant inexplorat de la ciutat
que aquell bell cercle blau de les muntanyes.
D'aquell bell cercle màgic de muntanyes,
un món, o laberint, d'ombries i de cingles,
d'humits indrets irrevocables
– amb l'amenaça alternativa de sequeres –,
Aitana n'és la reina,
amb les neus remotíssimes d'hiverns que imaginàvem
al redós del tendur.
Un món que colombràvem
agrest, puixant, reblert de meravella,
desconegut, profund a l'hora baixa,
sempre observat de lluny,
interior, verge, somiat.
d'Alacant
II. Passeig nocturn pel Hudson
Per al meu fill i company de viatge
Mentre les aigües tèrboles del Hudson davallaven,
augmentava el murmuri la soledad del riu,
la negra pregonesa poblada de vestigis,
de races isolades,
en la nit que evocava la ciutat dels vells somnis.
Era l'èxit futur en la muntanya fosca,
il.luminada, encesa de clares lluminàries,
d'hipnòtiques voreres des del Battery Park,
de les Torres Bessones que emmarquen melangies.
La serralada màgica habitada d'engrames
on les llums de neó ens omplen de miracles,
de les joies vessades sangonoses del Greenwich,
des del centre del món.
Hem arribar ací del llarg itinerari,
amb l'orgull acomplert de ser el que volíem,
i estimar la bellesa i la bondat tenaç.
Enllà del Brooklyn Bridge
i del Manhattan Bridge,
resten el nous projectes que ens daran la victòria,
mentre la pregonesa negra
de les aigües del Hudson
mormolen profecies, fidelitats preades, destinacions ocultes
que se'n pugen al Chrysler
per albirar l'aurora.
NewYork, gener de 1997
d'Alacant
LA MARCA DEL DESERT
Transfiguració lenta
d'una terra esquelètica,
d'uns homes que van mirar el sòl sense esperança.
Invasió del desert.
Un ròssec clivellat,
uns arbres morts i soques esporàdiques,
parracs per tot arreu.
El vent fa rodolar carcanades de bot ges
sobre la terra blanca i neta,
assedegada, inhabitable, sola.
d'Alacant
CINC IMATGES DEL PORT
1.
Ventall de la nit a Copenhaguen
La nit replega guanys, collites,
i transforma amb bec negre el futur dels vaixells
que engronsen les voreres
amb el dolor del mar.
Sempre els colors vivíssims dels pobles mariners,
sempre l'ampla tristesa pels molls indefugibles.
2.
Inquietud
Cuques de llum,
o gestes fracassades en la foscor del dia,
reposen ignorades dintre els navilis orfes
del perill de naufragi.
3.
Retorn
Sonen les xàrcies dels velers ancorats,
i amb la certesa tornen
demà per la badia.
Vindrà l'aniversari de l'últim comiat,
tantes veus estimades que foraden l'atzar.
4.
Terrassa vora la mar
Regalima l'escuma
pels ulls, mentre els gots s'enjogassen
amb el delit del sol.
La joventut rossola
sobre l'aigua blavenca
capficant-se en els besos.
5.
Port d'origen
Després d'aquell viatge
innombrable per l'extensa ferida
plena de mar, a estones perfumada
d'una matèria de boira i de salnitre,
arribàvem ací,
país o llar d'inici,
la fondària d'entranyes on vivia aleshores
reblert d'una bondat sobtada
on els teus ulls centraven
l'univers que m'empenta,
on començava l'aigua.
d'Escandinàvia
AVINGUDA DE LLIBRES A UPPSALA
Passeig de dia clar
per un carrer de cases i exotismes,
amb ocells emblemàtics en joieries d'or,
amb lloros virolats i papagais vermells.
Amb un solell teranyinat contemplo
l'esperit d'una terra de seny universal,
amb habitants translúcids que recerquen el sol.
Amb un posat de fruïció escodrinyo
un entorn cultural que és estrany, però nostre,
amb botigues de llibres d'autors ben coneguts:
l'Estellés, Rodoreda, Ausiàs March, Tirant...
La nostra llengua ve amb la barreja densa
d'altres mons estimats:
Anglaterra i Castella bescanvien l'esguard,
conversen amistoses al damunt dels estants.
Mentre el sol escasseja,
i els homes s'entristeixen,
i miren cap al sud
tot enyorant atzurs
amb escates d'argent,
gaudint en l'equilibri fugisser
d'un dia blanc llunyà de la tempesta.
d'Escandinàvia
OQUES SALVATGES SOBREVOLEN EL PARK FROGNER
Idil.li de tudons,
idil.li clar que esclatava a la gespa.
Anhel en blau – i sempre més intens –
envers la llar de Bòreas
on la llum evocava
avantpassats de glaç sobre la neu.
Qui esmolava núvols
sobre el record vivent de la infantesa?
Dorm el bell territori de la imat ge.
Dorm el somni daurat de l'existència.
Enllà dels tossals foscs i del silenci,
el cel orb blau tramet indicis
que en els deserts crepuscles de la cendra
contemplen uns camins imperceptibles
que exhalaven els boscos
batent ertes aurores
en obagues profundes
que les ales rebutgen després d'acomiadar-se.
d'Escandinàvia
L'INICI DE LA SELVA
Recorren
dreceres sensitives
tot a trenc de fugida,
esquerpes
paraules encalçades.
Somiem raigs de l'alba.
I la pluja de fulles que esborra la sendera
concretava un món mític:
els mots que l'aura venta
als cimals dels grans arbres.
Suraven transparències
en l'obaga recòndita
on tranuiten les bèsties.
Místic recer de vidre:
la blanca lluna estesa
sobre flaires antigues
de fenc i de reseda.
La selva primigènia...
L'inventari lletreja
una pàgina muda
del misteri, vorera
més enllà de la terra,
tènue polsim,
anunci
d'una vella promesa
feta de gespa,
de gessamins,
de pluja.
d'Escandinàvia
LA MORT DE NARCÍS
ECO PLORA ENTRE ELS CINGLES
- Hauràs de recordar-me sobre l'aigua
que remourà l'onada
a les noces remotes...
Eco dorm en silenci dintre el fons dels espills,
dintre el rostre profund que l'acompanya,
en la fosca carícia dels albirs impossibles.
Immaterial esposa
dels sexes enigmàtics
descansa entre els abismes del deliri
que mai no ha d'arribar
a la suprema joia de la pell.
Tràgic destí d'amors sense esperança.
LA PLUJA I NARCÍS
Mentre l'aigua quieta
del llac esdevenia núvol,
i la pluja, revenja dels déus de l'esguard,
naufragi dels espills esborraven de l'èxtasi
la troballa del rostre.
LA MORT DE NARCÍS
No sé si les ondines esborraren el rostre
a l'espill de les aigües,
o el frec de les libel.lules,
o l'aura que es llevava,
o tu mateix vas caure
sobre els déus de la terra
i esdevingueres flor, èxtasi de la riba.
Copse la teua absència
per les voreres àrdues,
la incògnita frescor d'un ròssec d'immanència
que s'enreda pels joncs
i mormola paraules
dèbils i imperceptibles
que nien fongs i aspreses.
Llarga cua dels somnis
em dava la resposta.
Conreu de la mirada
que cercava les hores
netes des de la casa
on cada vespre tornes.
Ulls de l'antic amor,
amant desarrelat pel camp de l'esperança,
sense remei desfet,
cada vegada més, entre les aigües.
d'El rostre de l'amant
DONA FOSCA SOBRE EL CAPVESPRE DAURAT
Dubtosa vida
Dubtosa vida sobre la penombra,
amarg exili per a la gaubança,
terme d'origen sobre el mar que adores.
Desfetes nanses.
Vingueres fosca sobre el mar de vinyes,
eterna, insomne des de la carena
on amples cercles evoquen la brega
que sempre plores.
Des d'una immensa soledat vingueres,
indestriable del destí, refugi
d'extenses vores de benevolència
que ens acaronen.
Empenta les naus com la maregassa,
encèn els astres amb la teua vida,
immola pels déus tots els sacrificis
que t'ofrenàvem.
Torna a l'encontre dels qui t'estimàvem,
vestida amb randa i arracades belles,
oberta al tàlem que ens oferiria
sort a la terra.
d'El rostre de l'amant
VETLADA D'HIVERN
L'impuls de la tristesa
tramet isardes noses
a l'escalf del tendur.
Espai de la cadència,
compàs de la feblesa.
S'eternitzaven llibres,
envans, projectes, quadres...
Contacte de l'enyor
fet somieig, paraula,
furtiva coincidència,
intimitat covada
amb els sexes fantàstics,
amb tions que ens abranden.
Història que vessa
enderrocs de l'oblit,
dies melangiosos
que imaginem sublims
oberts sobre el misteri.
El teu millor somrís
ha tramès la bellesa
dels recers en la neula.
d'El rostre de l'amant
.