Carles Hac Mor
Carlos Hernández y Mor, más conocido por su nombre artístico Carles Hac Mor (Lleida, 26 de noviembre de 1940 - Sant Feliú de Guíxols, 27 de enero de 2016 ), fue un escritor catalán.
Cultivó géneros de invención personal, como el desbaste, la paraparèmia y el hiposeptimí. Del 1973 al 1975 practicó el arte conceptual con Grup de Treball. Durante los años setenta y ochenta cofundó las revistas de arte y poesía Tecstual, Antepecho y La avioneta, y impulsó otras. Colaboró en realizaciones cinematográficas y en numerosas revistas, como también a los diarios El País y Diario de Barcelona. Obtuvo el Premio Espais a la Crítica de Arte 1988 y el Premio Joan Fuster de ensayo de 1998 y escribió cientos de textos para catálogos de exposiciones y practica "la acción artística " ( happening o performance).
De la diversidad de géneros que practicaba, él comentaba: "Es una dispersión muy aparente. Además de poesía he escrito ensayo, textos sobre artistas ... ¿Pero realmente es ensayo o crítica? O es poesía, o una especie de poesía teórica. mi dicha novela El fin del mundo es más bien una antinovela. Quizás la gente que dice que yo no hago poesía tienen razón y es antipoesía. la antipoesía también es poesía, aunque tampoco debe institucionalizar el anti.
Obras
Poesía
Tu'm és no'ms. Desig-enuig. Escalaborns , prosopoesia ( Barcelona : Tecstual, 1977)
Si la lluna és un gorg ( Tarragona : Foc Nou, 1978)
Anar i tornar , coescrit amb Eugènia Balcells ( Barcelona : Empòrium, 1979)
Agoc ( Barcelona : Edicions Textual, 1981)
De tranuita ( Barcelona : Albert Ferrer, 1983)
Vicissituds , amb gravats de Jaume Ribas (1988)
La mà a l'ombra , amb il·lustracions de Jordi Aligué (Barcelona, 1990)
Un pedrís de mil estones coescrit amb Ester Xargay ( Tarragona : Edicions El Mèdol , 1992)
S'ha rebentat l'hospici , Jardins de Samarcanda 1 ( Vic / Barcelona : Cafè Central i Eumo Editorial , 1992)
Òrsides i fems (Barcelona: Cafè Central , 1993)
El desvari de la raó ( Barcelona : Editorial Empúries , 1995)
Epítom infra nu o no: ombres de poemes de Marcel Duchamp coescrit amb Ester Xargay ( Lleida : Pagès Editors , 1997)
No em cap al cap ( Palma : Perifèrics / Baltar, 2000)
Hi ha un diari sota l'estora ( Palma : El Tall Editorial , 2000)
Fer safor , Jardins de Samarcanda 24 (Vic/Barcelona: Cafè Central i Eumo Editorial , 2001)
Cabrafiga , col·lecció Prima Matèria 24 ( Vic : Emboscall , 2002)
Metafonia (Deslectura de Paul Celan ) (Barcelona: Cafè Central , 2003)
Com aquell qui diu , Prima Materia 39 ( Vic : Emboscall 2004)
Ad Libitum , col·lecció P... Poesia al Cànter 2 (Girona: CCG Edicions , 2004)
Ho vaig fer fer , col·lecció Black Mountain 2 (Barcelona & Vic: Cafè Central & Emboscall , 2004)
M'he menjat una cama , Premi de poesia " Cadaqués a Rosa Leveroni " 2003 (Barcelona: Edicions Proa , 2004)
Coma induït , Jardins de Samarcanda 43 ( Vic / Barcelona : Cafè Central i Eumo Editorial , 2007)
Zooflèxia (el bestiari més veritable de tots) , coescrit amb Ester Xargay , amb dibuixos de Mariona Millà . (Barcelona: March Editor , 2007)
Fissura , llibre 'migpartit': mig llibre de poemes seus, i l'altra meitat d' Ester Xargay , amb vídeo de Nora Ancarola i imatges de Marga Ximenez , (Barcelona: Edicions 1010 , 2008) - edició artesana de tiratge limitat, edició de bibliòfil .
Ni poms ni pomes ni formigues , amb el matemàtic i especialista en computació estadística i gràfics dinàmics Frederic Udina (DaVinci Escola d'Art: Barcelona , 2009) - encreuament de disciplines: fórmules matemàtiques i les seves conclusions llògiques traduïdes a l'hacmorià, tot enquadernat rústegament, edició artística.
Regoc ( Lleida : Pagès Editors , 2009).
Himnes del no-ésser ( Barcelona : March Editors, 2009 ).
Sí fa que sí ( Ciutat de Mallorca : Lleonard Muntaner, Editor, 2011 )
Antologado como poeta a
Bouesia 2006. Regsexcital de bouversos , on escriu també el pròleg, "Bouteoria de la bouesia". Dàctil Poesia 25, Arola Editors , Tarragona , 2006
Bouesia 2007. Les vaques magres , on escriu també el pròleg, "Fenomenologia de la bouesia". Dàctil Poesia 29, Arola Editors , Tarragona , 2008
Trobada de poetes per la pau. Homenatge a Yael Langella . Institut d'Estudis Ilerdencs , Lleida , 2008
Каталонська поезія: Естер Шарґай, Енрік Казасес, Бланка Ллюм Відал, Карлес Ак Мор / Poesia catalana: Ester Xargay , Enric Casasses , Blanca Llum Vidal , Carles Hac Mor , antologia bilingüe publicada en ocasió de la gira poètica d'aquests escriptors per Ucraïna el 2009 . Traduccions d'Andríi Antonovskyi i Catalina Girona. Halyna Pytuliak, Lviv , Krok Edicions, Ternópill i Institut Ramon Llull , 2010
etc.
Ensayo, o poesía-ensayo, o ensayo-ficción
La lírica d'Arthur Cravan ( Sabadell : Eczema Edicions, 1984)
Ut poesis pictura , separata. premi Espais a la creació i la crítica d'art ( Barcelona : Fundació La Caixa , 1988)
La comèdia d'un incest (1989)
Despintura del jo ( València : 3i4 / Eliseu Climent Editor, 1998), Premi Joan Fuster d'assaig
Converses. Carles Hac Mor i Antoni Clapés (2 volums, Cafè Central , Emboscall i H-AAC, 2006)
Enderroc i reconstrucció , amb imatges de coberta de David Ymbernon ( Tarragona : Arola Editors , 2007)
Accions paraparèmicament ictòpiques de Jordi Benito , amb imatges de Vicenç Viaplana ( Granollers i Camallera : Museu de Granollers i Nau Côclea, 2011 ).
Novela, "antinovela"
La fi del món , novel·la-plus-poema experimental paraparèmica ( Barcelona : Editorial Empúries , 1994 )
Carabassa a tot drap, o amor lliure, ús i abús , novel·la experimental de caràcter caòtico-rocambolesc filosofal, coescrita amb l' Ester Xargay ( Lleida : Pagès Editors , 2001 )
Guiones de ficción
La donzella de la costa de Llevant . Televisió: DCO i TV3
Barcelona Sud (amb Jordi Cadena Casanovas). Cinema: Figaró Films, 1980 (llargmetratge)
És quan dormo que hi veig clar (amb Jordi Cadena Casanovas, Manuel Valls, Albert Mauri). Cinema: Septimània Films, 1988 (llargmetratge)
Càpsula poca-solta (1998), guió televisiu (amb Ester Xargay i Bàrbara Raubert ) pel programa "Magazine", de BTV ( Barcelona Televisió ), 1998
Obras
Llevant, pluja al davant (1990), drama, Companyia Teatre de L'Impossible.
Tirant lo Blanc la, o La perfecció és feixista, o La construcció del socialisme , drama coescrit amb l' Ester Xargay ( Barcelona : Entreacte, Editorial AADPC, 2000)
Obras completas
Obra completa punt u , edició de Xavier Garcia López, pròleg de Jordi Marrugat i Domènech . Biblioteca de la Suda. Transvària 17 ( Lleida : Pagès Editors , 2011 )
Traducciones del francés
L'avidesa de llurs ulls ( L'avidité de leurs yeux ), poesia, de Gilbert Lascault . Juntament amb l' Ester Xargay , amb dibuixos de Benet Rossell . Edicions Cafè Central , Barcelona , 1995
Pensaments ( Pensées ), filosofia, de Blaise Pascal (1623-1662). Juntament amb l' Ester Xargay . Becats per la Institució de les Lletres Catalanes el 1998. En procés de publicació.
La vida en comú ( La vie commune ), filosofia, de Tzvetan Todorov . Juntament amb l' Ester Xargay . Edicions 3 i 4 / Eliseu Climent Editor, València , 1999
Nucli de l'infinit ( Noyau de l'infini ) i L'illa invisible ( L'île invisible ), poesia, de Pic Adrian . Juntament amb l' Ester Xargay . Edicions Cafè Central / Eumo Editorial , Barcelona, 1999.
Cent bilions de poemes ( Cent mille milliards de poèmes , de 1961), de Raymond Queneau . Traduït en conjunció amb l' Ester Xargay , pel programa d'ordinador concebut per Eugenio Tisselli especialment per a aquest poema. Estan penjats a la pàgina de Queneau a propost.org
Videocreación
Fuga , peça de vídeoart, amb Eugènia Balcells i Eugeni Bonet , 1979 . [6]
Pujar i baixar , videoinstal·lació, amb Eugènia Balcells , 1990 .
Paraparèmies, desplaçaments, cosificacions , juntament amb l' Adolf Alcañiz , la Barbara Held i l' Ester Xargay , 1999 . (Premi de creació audiovisual de Navarra , 1999 )
Sextina al microscopi , junt amb l' Ester Xargay , 2003
Elucubració a duo feta als magatzems del MACBA. Fèlix Fanés i Carles Hac Mor , 74'12", 2009 - entrevista feta expressament per a la mostra de vídeo d'autor a la Mediateca del CaixaForum , realització d'Adolf Alcañiz, Carles Hac Mor i Ester Xargay .
Vídeos de Carles Hac Mor projectats a la mostra de vídeo d'autor, "Del concepte a la imatge", cicle de vídeo concebut per Adolf Alcañiz, Carles Hac Mor i Ester Xargay , a la Mediateca del CaixaForum , 16 al 20 de maig del 2009:
Nihil , 3'58", 1973-2008
No , 3'33", 1973-2008
Iconoclàstia , 1'26", 1974-2008
Tu en tens la culpa, l'ou com balla i el corredor , 1'28", 1975-2008
Ponent somordo , 4'56", 1983
Poca solta , 4'20, 2000
Sense títol , 2'08", 2000
És recollidor de branquillons , 4'58", 2000
Profetes , 2'12", 2002
De rerum natura , 2'53", 2004
Invocació , 4'02", 2008
Il·lacions , 2'12", 2008
Antologado en CD / DVD (como poeta y / o rapsoda)
Videopoesia catalana del segle XX , antologia realitzada per Habitual Video Team (Lis Costa i Josep M. Jordana), Propost.org, 2001
PEVB - Poesia en Viu a Barcelona (1991-2003) , Projectes poètics sense títol - propost.org amb el suport d'Habitual Video Team, Barcelona, 2004
Poeta ses , poesia musicada i recitada per Juan Crek , La Olla Expréss, 2006. Inclou poemes de Carles Hac Mor, Ester Xargay , Enric Casasses , Eli Gras , Pau Riba , Elena Val , Víctor Nubla , Adela de Bara , i molts d'altres.
PROPOSTA 2000-2004 (festival internacional de poesies + polipoesies) , realització: Josep Maria Jordana, coordinació: Eduard Escoffet i Habitual Video Team (Lis Costa & Josep M. Jordana , Projectes poètics sense títol - propost.org 2006
Actor
Fuga , peça de vídeoart del 1979, amb Eugènia Balcells i Eugeni Bonet , on apareix en CHM junt amb tres altres persones.
Cravan vs. Cravan , d' Isaki Lacuesta , música de Víctor Nubla amb una cançó de Pascal Comelade , 2002. Apareix com a personatge (fent d'ell mateix), juntament amb l' Ester Xargay , l' Enric Casasses , en Frank Nicotra , l' Eduardo Arroyo , la Maria Lluïsa Borràs , en Marcel Fleiss, la Marian Varela, l' Adelaida Frias Borràs , en Merlin Hollanden , en Bernard Heidsieck , en Juli Lorente, Le Cirque Perilleus, Le Diablo Mariachi, en Pierre Pilatte, l' Humberto Rivas i d'altres.
Exposiciones
L'avançada de Nothung . Espai 10 de la Fundació Joan Miró . Performance. Entre les presències que l'animaven hi havia un cavall blanc, un pianista que accionava un piano de cua i l'aplicació de pintura i agulles hipodèrmiques a un jove, una mena de Sigfrid wagnerià, assistit per dues figures femenines en un camí simbòlic cap a la mort. En aquest cas, l'assistència, segons la premsa, va pujar a unes cinquanta persones.
Eugènia Balcells i Carles Hac Mor. Pujar i Baixar. "Anar i Tornar". 1991 . Espai obert a la creació contemporània. Col·legi d'Aparelladors Tècnics de Barcelona. Col·lecció de l'Ajuntament de Barcelona.
Grup de Treball , Museu d'Art Contemporani de Barcelona ( MACBA ), 10 de febrer a 11 d'abril de 1999 .
Homenatge a Carles Hac Mor i Ester Xargay , exposició bibliogràfica retrospectiva, i activitats paral·leles (incloent el "Congrés paraparèmic" i el recital multitudinari-homenatge "Poecóc · Enhacmora't o Enxargaia't") en homenatge a Carles Hac Mor i Ester Xargay , nomenats "escriptors residents" durant el Festival "Setmana de Sant Jordi - Literathä", organitzat per Xavier Garcia (direcció literària, Pagès Editors ) amb l'ajuda del poeta Francesc Gelonch, i altres. Tàrrega , 20 a 26 d'abril (setmana de Sant Jordi ), 2009 .
Del concepte a la imatge: Francesc Abad , Carles Hac Mor, Pere Noguera , Benet Rossell i Vicenç Viaplana , cicle de vídeo concebut per Adolf Alcañiz, Carles Hac Mor i Ester Xargay , a la Mediateca del CaixaForum , 16 al 20 de maig del 2009 .
Epítom Carles Hac Mor. El poeta és un ésser humà en procés d'esdevenir ca. Ferran Garcia Sevilla -Carles Hac Mor- Ester Xargay . , catàleg publicat amb motiu de l'exposició homònim a l' Institut d'Estudis Ilerdencs (IEI) de Lleida (el 29 de juliol al 17 d'octubre del 2010 ), amb textos de Carles Hac Mor, Josep Miquel Garcia, Jordi Marrugat i Lluís Calvo . Lleida : Institut d'Estudis Ilerdencs , 2010 .
Epítom Carles Hac Mor. La perfecció és feixista , amb la participació de Nora Ancarola, Eugènia Balcells , Carles Hac Mor, Anselm Ros, Ester Xargay i Marga Ximenez , MX Espai, Barcelona , del 4 de novembre al 17 de desembre del 2010 .
Crítica literaria sobre el autor
ó de coberta de David Ymbernon. Tarragona : Arola Editors , 2009.
Premios y reconocimientos
2016 - XVI Premi Jaume Fuster.
Ahora sí que me he perdido
El niño que se acerca
también se aleja
se pierde al llegar
es decir
el niño que se aleja
se acerca para perderse
y dando por hecho
que no sabemos
quién es este niño
y de todos modos
antaño la música
era más blanca
y cómo es posible sin embargo
que fuese blanca
y qué tiene que ver
la música
con el acercarse
y el alejarse
La rodilla que fuma
si voluntad equivale a deseo
te haré mal imagino
esta araña
que trepa por la pared
un concierto de guitarra
in memoriam
quizá eran dos
de pronto sin embargo las gotas
y los pasos contados
el almendro y la guía de Italia
ay todo crece en un verde
sin adjetivo
Versiones de Jonio González
ARA SÍ QUE M’HE PERDUT
l’infant que s’acosta
també s’allunya
i es perd en arribar
és a dir
l’infant que s’allunya
s’acosta per perdre’s
amb el benentès
que no sabem
qui és aquest infant
i de tota manera
antany la música
era més blanca
i com pot ser però
que fos blanca
i què hi té a veure
la música
amb acostar-se
i allunyar-se
EL GENOLL QUE FUMA
si voluntat equival a desig
et faré mal m’imagino
aquesta aranya
que s’enfila per la paret
un concert de guitarra
in memoriam
o potser n’eren dues
de sobte però les gotes
i les passes comptades
l’ametller i la guia d’Itàlia
ai tot creix en un verd
sense adjectiu
El desvari de la raó
(Barcelona, Empúries, 1995)
ESCOLI PRIMER
o
DE FIT A FIT, COM SI FOS ARA,
PER L'ULL DE BOU
"Uocs!"és el crit que fa moure els bous
per fer-los venir o fer-los apartar.
"Fer uocs"és perbocar o tenir basques:
"Agoc, m'ha feit vindro uocs, açò!"
"Uocs, uocs!", com qui diu "Fuig, fuig!"
o "Passa fora!", com es fa per allunyar
els gossos; i és aquesta accepció
la que apropa "uocs" a ca, fins al punt
que un uocs és un quissoi de gos; i
per aquesta via, "uocs" té un fort matís
pejoratiu, anticlerical i antillibresc:
"Uocs fart no llegeix bé". "Si s'ha perdut
el llibre, resten els uocs". "Ves que n'és,
d'uocs!""El costum d'etzibar "uocs|"
als mestres i als bous", "Guaita l’uocs,
com ensenya la canalla". "Uocs"és a "ecs"
com gall és a gallina: "L'uocs i l’ecs
n'eren al balcó, l'ecs dormia i l’uocs
li'n fa un petó". "Aquell qui per mà
d'un uocs d’orella alta li ha fet ecs
a la mestressa". I ultra tot plegat,
per associació amb aneu a saber què,
"uocs" té etimologies inesperades
i significats imprecisos: "Uocs ve
de la russa i d'en Moll que van fundar
Mollerussa, i vol dir farnat per atipar
els criats i els cavalla!", o (al "Nou diari",
edició de Lleida) "L'eventualitat horrible
d'un uocs és un mòbil que mena a un uocs".
EL TEMPORAL DE LES FAVES
Com que l’escriptura la voldria
retallada, descosida, sargida, apedaçada,
foradada i ratada, vaig fent com si no hi fos,
deixo que ragi, tot i que no les tinc totes
mentre, ben decidit, esmotxo, desmanego,
aparraco, desgasto i faig culcosits i badadures
fins que jo mateix acabo tot retallat, descosit,
amb tomàquets i pedaços, clivellat i rosegat.
Llavors, tu t’ho emprovaries, i, atorrollat
i empipat, amb la fatxa que faries, m’engrescaries
a enllestir-ho: et trauries la rampoina
i, juntament amb el meu barret,
la llençaria al foc, m’hi escalfaria,
i et tornaria el teu vestit havent-lo fet bocins:
aquests esquinçalls, socarrimats per les cendres
vives d’aquells parracs, foren els meus poemes,
no tan informes com voldria amb la dèria que tinc
de passejar-me per la boira de Ponent,
no tan descordats com resultarien
si no els haguessis de llegir.
QUINA DESGRÀCIA!
Que esborronador!
Quina capbuidada
la d’aquest poeta
que s’ha posat a dormir
i somnia
els camins
del super-ego
tot gemegant:
Que campi pertot
la significança:
que fins els somnis
siguin interpretats!
ELIS, ELIS!
Tot serà resolt per fatifat
quan la pell sigui del llop
si encara no som allà on anem
per embolicar el credo
anant a jóc a deshora
com l’egua tenyida
que desenvolupa quadres
d’eufòria exagerada
i dependència morbosa
de romanços de mai no acabar
i melodrames genitals
amb reflexos actius d’experiències
viscudes per altri amb basca
i autorepressions immoderades
en un corrent de pensament
que enrampa i fa fer de cos
incontingudament
pertot arreu
com si féssim córrer l’arpa
en rompre el canet oc
com en una oda a Arthur Cravan.
hi ha un diari sota l'estora
(2000)
SARGANTANA QUE S'ACOSTA
Rebaixat amb una eina de tall
HOSTESSA QUE BAIXA DEL CEL
nosaltres
l'idearem parapetat rere restes
QUE CAMPI PERTOT
que no signifiquen res
que més aviat deterioren
I LI FAN CANTUSSEJAR
empolistrats baixaven
cap a plaça
NO S'ESDEVÉ FELIÇMENT
que alteren la divisa
rere el temps en l'espai.
TINGUEM LA FESTA EN PAU!
¿Si algú em crida, em tombo i em veig,
a cor què vols cor què desitges,
fent plegar un negoci
per on camino ara
i tot seguit incorporant-me
a poc a poc al sofà de la saleta
no m'hi clisso ni tan sols
en verificar que de calent
en calent prou que hi faré cap,
on em criden o no,
sense haver passat per enlloc,
per tal com jo no sóc pas Déu
ni el meu cos em sembla meu
o bé passa un quisso famèlic
o uns badocs que m'afiguro
que són jo mateix
i em demano per què
encara no he plegat
si algú en gosa dir feina,
de gandulejar de dies i de nits?
Sí, un dia de cada dia
te'n vas esporuguit però satisfet!
I tant! Has remuntat en peu de guerra
el mateix riu que tothom
i no t'hi has pas ofegat, que jo sàpiga!
VERBIGRÀCIA
Amb perífrasis i punxons
de l'antagonisme
entre matar l'aranya i
fotre's de la virolla,
hom gaudeix del do de la ubiqüitat.
I, vatua l'olla, em roda el cap,
se m'enterboleix el lluc,
em fan figa les cames,
em ve un cobriment de cor
i, catapultat violentament,
sóc precipitat de morros
a la vora d'un llac
emmantellat de boirina,
on beuré a caramulls
com un porc escanyat de set!
VINGA, LA CARTERA!
1
Tites, tites, tites...
La genteta hi cerca menja espiritual.
Una pesta, un flagell,
un ocell a l'aparell!
2
Nounats del cel plouran,
enmig de la cridòria del peixam.
Lo pensar fa de curt?
Ep! Això són les raons del pont de Lleida!
3
És un poca-solta! Un galifardeu pollós!
Un menjacapellans! Endavant les atxes!
Adoneu-vos-en, de si en sóc, de polit,
que la punta del llapis,
me la faig amb la ratlla dels pantalons.
Ves quin buf!
sense contemplacions
"A més a més, la intel.ligibilitat dels poemes és un aspecte secundari d'aquests, i voler ser intel.ligible equival a voler dir coses. El mal rau en voler. M'interessa la no-intenció. Rebutjo la metàfora, voldria una escriptura sense metàfores, amb el benentès que el llenguatge, per essència, sempre és metafòric, o no."
"La pretensió de no encasellar-me i de no ser encasellat, m'ha anat portant a un nihilisme anarquitzant, el qual, empeltat de vitalisme i d'humor, no s'identifica amb cap pessimisme, i té moltes arrels en el món de les avantguardes."
(Manuel Guerrero)
ODA NUPCIAL
I un colló, borbó-borbó!
Vinga, una espasa, vinga!
Ni una pesseta sia treta!
Un garrot, garric-garroc.
Una copa, tota-tota.
Un borbó, colló-colló.
La infanta juga la carta:
vinga-vinga, anem a bodes,
odes-odes! I aquesta oda
poda-poda i crida: Visca
la República, pública-pública!
Monarquia? Anarquia-anarquia!
A fora el Borbó, colló-colló.
ENTROPIA
Hola noi! Com va tot?
Bé, bé. Ah! I tu què?
Ves, no res. Home! Uf!
Sí, quina calor! Ep!
Quina hora és? Alabat
sigui Déu! Ca barret!
Malament rai. Què fas?
Ecs! Fuig! Deixa'm! Quin fàstic!
Reina Santa! Pollós!
Alça! Correu-hi tots! Au!
Vinga! No comencem!
Si no dic res, però!
Més val! Desagraït!
Ai! Para compte, eh?
Ara sí que m'has mort!
Que et fas el ruc o què?
Que parlo amb la paret?
Que més val que callis!
Què tens ara, bandarra?
Totxo! De què te'n fums?
Què t'has pensat? Prou, pou!
Faltat! Què t'empatolles?
Qui ho havia de dir?
Pots comptar! Quines penques!
Vés, vés! Malaguanyat!
Vols dir? Bah! Se me'n fot!
Avall, que fa baixada!
Tu mateix. Quina angúnia!
Barrut! Pallús! Vagarro!
Vergonya me'n dari!
LA VERITAT DE LA NO-VERITAT
Si l'u és, l'u no és.
Parmènides / Emanuele Severino
Aquest poema
es nega a si mateix
i per això mateix
s'autoafirma,
i, en autoafirmar-se,
nega així mateix
qualsevol afirmació
externa a la seva
negació radical: sí.
no em cap al cap
(2001)
EL GAS DEL DESVARI SUSPÈS A MIG AIRE
Monodia
sens fi ni causa
que restaura fites
la bèstia de dues esquenes
ignorades
i ni una simple tabolada
per a la tríade obligada
de subjecte-verb-predicat
solament un solc
que romangui tot igual
amb copets d'impaciència
al governall
de manera soma
i tal dia farà un any
faig tota una altra cosa
amb un culet de cafè
de la tercera colada
fet amb les escorrialles
del cafè de popa i
per afegiment
un parell de galetes
canviem el pensament lògic
per l'analogia mítica
enmig de bafarades
de quatre dimensions.
ACCIÓ
deixo córrer la imaginació
m'humitejo el dit índex
fins que em noto lubrificada
a la vagina i el faig lliscar
i ajaguda de sobines
tot avançant i retrocedint
m'acaricio els llavis vaginals majors
m'escarrasso per allargar l'excitació
i els voltants i coberta del clítoris
però no puc impedir mai d'accelerar
me l'espremo i me'l frego rotatòriament
la pressió manual va variant
m'introdueixo el dit a la vagina
el bellugueig es va fent més enèrgic
m'estremeixo per dins i per fora
em palpinyo els pits
m'hi fico un o dos dits més
panteixo molt i em regiro
amb les cames juntes
per tot el matalàs
hi puc arribar de pressa
o si el meu acompanyant dorm
l'orgasme resulta més fort
tracto de controlar aquestes expansions
amb les cuixes ben separades
i no fer gaire soroll
LA LLUNA I LA PRUNA
ens recolzarem a l'ampit per fitar l'aigua
giravoltarem turó amunt i
remorejant lleument
semblarem teranyines
i hi perdrem els estreps
faré la guaita de nit
i afollaré
cop rere cop
la tercera dimensió de l'ombra de la fe
que ja m'han esquilat a bastament
i penso a què treu cap
de ser musclo d'aquesta olla lírica
si Cal.líope es pot haver amagat l'ou
sota el vestit
i segurament
no ho notaria ningú
*
ODA A ROLDÁN, ADVERSARI A ULTRANÇA DE L’ÈTICA I L’ESTÈTICA DELS PENSANTS
Oh insurrecte llibertari
i àcrata corrupte,
anticapitalista
i antisocialista:
Roldán,
l’exdirector general
de la Guàrdia Civil,
també és
un altíssim trobador èpic
-com a autor de la segona,
definitiva,
Chanson de Roldan-,
Que ha elevat al grau més sublim
l’estètica d’allò vist i no vist
sense el vistiplau de ningú!
Oh artista indisciplinari,
ferm en el súmmum
de la lírica de
la corruptela!,
Per tal com, sí, oi tant!,
la seva gesta
ha estat
l’acció més agosarada,
més transgressora,
de tota la història de l’art
en tots els seus vessants
formals, socials, metafísics:
un cop de puny rotund
a l’estómac ple de l’Estat,
un mastegot al cos,
al Cuerpo per antonomàsia, ecs!
un a puntada de peu
contundent al séc de la cama
de la roïna moral de l’honestedat!
.