LLUÍS ALPERA
Lluís Alpera (l'Horta, Valencia, 1938). Poeta, crítico, animador cultural y fundador del Departamento de Filología Catalana de la Universidad de Alicante, presenta a lo largo de su poesía una tensión existencial i una vivencia difícil del mundo que le rodea, siendo un ejemplo claro de la poesía catalana de la segunda mitad del siglo XX.
Desde muy joven empieza a cultivar la poesía y se inscribe en el círculo de poetas valencianos de tendencia realista. Con la publicación de la antología bilingüe Anthology of Valencian Realist Poetry en la revista Identity Magazine de la Universidad de Harvard, Alpera fija una actitud estética que marcará desde entonces su trayectoria como poeta. Sin embargo, su obra nunca se ha estancado en este inicio realista, sino que ha evolucionado hacia un sensualismo barroco, y finalmente, hacia una poesía sintética que se refleja en sus últimos libros de poemas.
Ha publicado más de veinte poemarios, entre los que cabe destacar Dades de la història civil d'un valencià (1980), Surant enmig del naufragi final, contemple el voluptuós incendi de totes i cadascuna de les flors núbil hibiscus (1985), Tempesta d'argent (1986), Cavalls a l'alba (1998) y Els bells papirs d'Alexandria (2003). Como crítico, también tiene publicados algunos libros, como los tres volúmenes que componen Sobre poetes valencians i altres escrits (1990-2004), y varios artículos en periódicos y revistas científicas y culturales.
Fruto de su actividad literaria, ha recibido varios premios y reconocimientos como por ejemplo el Premio Salvat-Papasseit, el Premio de la Crítica del País Valencià, que ha recogido en dos ocasiones, el Premio del Institut Interuniversitari de Filologia Valenciana o el Premio Ausiàs March. También formó parte del programa L'Escriptor del Mes de la Institució de les Lletres Catalanes.
Es socio de honor de la Associació d'Escriptors en Llengua Catalana.
Obra
Poesia
Poetes universitaris valencians [en col·laboració]. València: L'Estel, 1962.
El magre menjar. Barcelona: Els Llibres de l'Òssa Menor, 1963.
Dades de la història civil d'un valencià. París: Edicions dels Jocs, 1967 [edició no venal de 100 exemplars].
Temps sense llàgrimes. Diputació de València, 1968.
Trencats versos d'agost. Gandia: Ajuntament de Gandia, 1971.
Dades de la història civil d'un valencià (Poesia 1958-78). València: Eliseu Climent / 3i4, 1980.
Surant enmig del naufragi final contemple el voluptuós incendi de totes i cadascuna de les flors del núbil hibiscus. Barcelona: Llibres del Mall, 1985 / Eivissa: Sa Nostra i Institut d'Estudis Eivissencs, Col. «Lectures Poètiques», 1994 / Alzira: Bromera, 2004.
Tempesta d'argent. Barcelona: Edicions 62, Els Llibres de l'Escorpí Poesia, 1986.
L'esplendor de l'àmfora. València: La Forest d'Arana, 1987.
La ciutat irisada de les buguenvíl·lies / La ciudad irisada de las buganvillas (antologia bilingüe). Diputació d'Alacant, 1987.
Els fidels dits del cant. Mataró: Col. «Traç», 1989.
Els dons del pleniluni. Barcelona: Proa, 1990.
La taula dels poetes de l'illa coronada (antologia). Palma: Caixa de Balears i Universitat de les Illes, Col. «Poesia de paper» 4, 1990.
L'emperadriu de l'Orient. Barcelona: Edicions 62, Els Llibres de l'Escorpí Poesia, 1992.
50 poemes: antologia. Barcelona: La Magrana, Col. «L'Esparver llegir» 38, 1992.
Amb cendres i diamants. Barcelona: Edicions 62, Els Llibres de l'Escorpí Poesia, 1995.
Llevant amb baula de xaloc. Ciutadella de Menorca: Sa Nostra, Col. «Poesia estesa», 1995.
Amor de mar endins. Alacant: Aguaclara, 1996.
Cavalls a l'alba: obra poètica. València: Eliseu Climent / 3i4, 1998.
Taronja de cel de novembre / Laranxa de ceo de novembro (antologia poètica bilingüe). Alzira: 7 i mig, 1999.
Els bells papirs d'Alexandria. Mallorca: Moll, 2003.
El nou rapte d'Europa. València: Brosquil, 2008.
Crítica literària o assaig
Anthology of Valencian Realist Poetry / Antologia de la poesia realista valenciana, Identity Magazine (Cambridge), núm. 24, 1966, p. 35-65.
Fiesta al Noroeste [d'Anna M. Matute. Edició, introducció i notes]. Englewood Cliffs (New Jersey): Prentice-Hall, 1971.
Poesia i societat a l'Edat Mitjana [Amb J. Rodríguez-Puértolas]. Palma de Mallorca: Moll, Col. «Raixa» 93-94, 1973.
Estudis i semblances a l'entorn de Joan Valls, Canelobre (Alacant), núm. 17-18, 1990.
Sobre poetes valencians i altres escrits. Barcelona, Publicacions de l'Abadia de Montserrat, 1990 (3 vols: 1r, 1990; 2n, 2001 i 3r, 2004).
La rosa quotidiana [de Joan Valls. Edició i introducció]. Alzira: Bromera, 1990.
Lletres de batalla en l'any del Tirant. Manacor: Sa Nostra, Col. «Tià de Sa Real», 1992.
Antologia poètica comentada de Vicent Andrés Estellés [edició, introducció i notes]. Alacant, Aguaclara, Col. «L'Aljub», 1992.
Món de Sixto. València, Edicions de la Guerra i Institut Juan Gil Albert, Col. «Món d'Art» 5, 1994.
Lectures de sociolingüística i filologia. València: Eliseu Climent / 3i4, 1994.
Talaia de migjorn: poesia catalana del segle XX. Barcelona: Publicacions de l'Abadia de Montserrat, 1995.
Poesia de Maria Beneyto [edició i introducció]. València: Alfons el Magnànim, 1997.
Obra Poètica de Carmelina Sánchez Cutillas [edició, introducció i glossari]. València: Consell Valencià de Cultura, 1997.
Enric Valor 86 anys [introducció de Lluís Alpera], Canelobre (Alacant), núm. 37/38, estiu/tardor 1997.
Antologia poètica comentada de Joan Valls [edició, selecció, introducció i notes]. Alacant: Aguaclara, Col. «Aljub» 2, 1998.
Des de l'Aitana al Canigó. Papers Crítics. Barcelona: Publicacions de l'Abadia de Montserrat, 1998.
Antologia poètica de Jaume Bru i Vidal [edició, selecció i introducció]. València, Consell Valencià de Cultura, 1999.
Espill d'un temps [de Matilde Llòria. Edició i pròleg]. Xàtiva: Mateu impressors, 2001.
Enric Valor. Llibret literari de la Foguera Sant Nicolau de Bari i Benissaudet. Alacant, 2001.
Traduccions realitzades per l'autor/a
Vint Poemes / Veinte Poemas (Antologia bilingüe) [de Joan Valls. Selecció i introducció crítica de Lluís Alpera] Diputació d'Alacant, Col. «Poesia» 6, 1990.
Els cercles de l'infern [de Justo J. Padrón. Edició de Lluís Alpera]. Alacant: Aguaclara, Col. «L'Aiguader» 4, 1996.
Trenta poemes (edició bilingüe) [de Carmelina Sánchez Cutillas. Edició i introducció de Lluís Alpera]. Alacant: Institut Alacantí de Cultura Juan Gil Albert, Col. «Poesia», 2000.
Antología poética bilingüe [d'Emili Rodríguez Bernabeu. Introducció i selecció de Lluís Alpera]. Alacant: Institut Alacantí de Cultura Juan Gil Albert, Col. «Poesia», 2003.
L'HOME DEL TEU PAÍS
I aquest home, amb ulls ennegrits,
de valencià en terra estranya,
somiarà la seua tornada
amb peus de plom i rellotge d'arena.
Haurà bellugat sovint la bola
de cristall de l'àvia Encarnació,
on va aprendre les meravelles de la neu
caient amb una fotogràfica lentitud
sobre les cases de la infància
que sempre porta a rossegons.
Baixat del camp del somni,
el veureu passejar-se pel carrer
les Barques, atansar-se al teatre Principal
i parar l'orella davant el crit del joglar.
I l'home seguirà guaitant cristalls de llibreries
on lletretes impreses ballaran noms
en la nostra llengua i mirarà de furgar
dintre els balcons, per tal de saber
si els pares continuen empentant els fills
a la suïcida fugina del vernacle.
Potser, assegut aquest home a la Glorieta,
creurà sentir de llavis d'un obrer de vila andalús
el flamenco de costum i els crits d'Al Vent, tot plegat.
I l'home, aquest valencià, aquest tu,
farà el balanç d'aquest magre menjar
i s'omplirà de febre, de coratge i de seny
«...per l'única possible
perseguida vida nostra».
Lluís Alpera, Cavalls a l'alba (Obra poètica), València, Eliseu Climent, Editor ("Poesia 3i4", 94), 1998, pàg. 173.
LOS MAPAS DE ODISEO
LOS MAPAS DE ODISEO es una antología poética en edición bilingüe
traducida por Ángel L. Prieto de Paula.
Alegra el alma en esta mañana de aventura.
Levanta la esperanza y huye hacia lo imposible.
Escoge un buen amigo, o el mejor,
y comparte un instante la escalada y su riesgo.
No hay joya ni armadura en el jardín. Seferis
nos muestra, polvorientos, los olivos
de la calma. El dolor antiguo de su Esmirna
resbala entre los fieles dedos de la canción.
El magre menjar
AVUI ESCRIURE AMB DOLOR PROPI
Avui escriure amb dolor propi,
encara que siga d'espantosa fam
aferrada a rosegó de pa negre de postguerra,
és ferir salvatgement l'idil·li dels fartons.
Fes-los panegírics i rebràs benediccions
a cabassos, digues-los que els seus fills
són ben trempats, i amaga tot seguit els teus,
perquè no s'espaordisquen en veure les panxetes
inflades pel cuc de l'anèmia;
i així et deixaran que furtes una taronja més,
o que arribes un minut tard al treball.
Ara que l'hora estimada, el vers humil,
els ideals ermitans de somni i dolor,
la primfilada follia en passar la mà
pels corns de marbre, ara que tot això
esdevé anècdotes d'una petita i particular història,
considerem el crit del qui brama
ofegat pel pes d'una gran bota.
Dades de la història civil d'un valencià
1939
Era com una gata en zel.
Als pocs mesos d'haver eixit jo
del ventre de ma mare
—enmig dels singlots de les bombes
i del pressentiment de l'hora fresca—,
em va triar aquella gata negra, lluent, d'annunziana.
Els escarabats verds dels seus ulls,
en guaitar per la finestra, colpejaven
tota l'escala del meu esglai infantil.
Ella, amb una passa militar
i amb uns grunys de to condemnatori,
s'arribava als dies més nostres
i d'una urpada enderrocava
la voluntat de diverses contrades.
I ella es bevia la llet
que hi havia dins el plat i em pertocava;
després marranejava la que no volia,
mirant-me de reüll. De sobte,
pegava un bot i es posava al meu costat
i, nit darrere nit, m'arrapava
els ulls, a poc a poc, marcant-me,
com un tatuatge propi d'una guerra civil,
la presbícia de diverses generacions.
Tempesta d'argent
TEMPESTA D'ARGENT
I
I que dolça és la vida si solques a temps
l'ampla mar de la teua llibertat.
Si vosaltres, mariners en terra, poguésseu
aturar tots els rellotges dels ports tenebrosos,
si poguésseu refugiar-vos dintre la cambra
d'aquelles nines de Bearn,
jo us esguitaria els rostres i els vestits
amb la sang del meu pit adolescent,
transit per amants desempedrades del temps
i per brises amb enyor de begònies.
Esdevenim guerrers embolcallats amb càntics
de vidre, consumint el foc de les vinyes
del nostre ahir vençut, que se'ns rebel·la
amb furors d'aurora i migdies de calèndules
oblidades entremig del passat i la joia del jardí.
Marbres embruixats de signes suren damunt
la mar lliure i la saviesa dels navegants
sense memòria els fa traçar cal·ligrafies
errants sota les llunes luxurioses del crepuscle.
* * *
LA BARCASSA DE CARONT
Per a la meua mare
Com un llençol emmidonat de postguerra
recorde la blanca pell hospitalària
arravatada per sempre pel foc de l'avern,
esborrant tots els rius de llàgrimes
que escampen baladres de ràbia continguda.
La teua duríssima vida d'heroïna sense flor
Es dilueix en el teu no-res, sense calèndula
o begònia que ajude a enaltir el teu perfil.
Oh tardor cruel que te l'enduus irreversiblement!
Avui odie la teua indiferent serenor
i la teua alta estètica per l'esplendor
d'aquesta taronja de cel de novembre.
Des de l'Ítaca que m'alletares amb pits d'orquídies,
recordaré plantat i mut, amb un llarg rosari de
melangia nocturna, tot el teu doll de contes daurats,
tota la claror dels matins de festa percudint violins
i barques al llarg de la teua platja de la Malva-rosa.
Oh Cabanyal de la infància que et perds
aquesta lluitadora de peixos i paneres!
Des del fons del pèrfid silenci que palpe,
revindran memòries, randes i gladiols,
el llustret d'alguna que altra sabata de xarol,
sentors de menjar calent a taula, ulls tendres
i tactes diaris que confirmaven dia a dia
l'or solitari i ardent d'unes hores efímeres.
Tot inútil ja. El nostre carrer de la Barraca
et pesarà com una tomba, com una mort diària,
car has pagat a Caront, abans del temps previst,
les estrictes i fredes monedes que mana la llei.
* * *
POÈTICA
Cercaràs el goig de la bresquilla
a través de les pells perfumades.
Faràs justícia a la bellesa dels colors
i l'estilització de les formes.
Destacaràs fins i tot
la subtil delícia de la sentor.
I després hi diràs la teua,
aquella irresistible passió pel pinyol:
despullament agosarat i suïcida de la paraula,
seducció del teu abisme pel jo més nu i misteriós.
* * *
III
Deixa la teua flor que sure
entre els dits melangiosos de la fortuna.
Els déus escamparan pròdigament damunt
els astres llàgrimes de gessamins
i aigües incommensurables per encabir-t'hi.
Buguenvíl·lees i hores de nit circumdaran
aquells anells de la vergonya,
oblidada al meu rostre on tu i jo
forçàvem l'aurora. Conjurs i dents
de bruixa et diran el teu moment.
Després d'un trencat temps de vidre,
la papallona dels teus ulls volarà
cap als nenúfars grocs de la teua cabellera.
Una sentor d'ànsia de vida et surt
de l'ullal del sexe, esplendorós
en aigües de ningú. Treballa el teu fruit
que somriu des de la indecisió.
Fuig l'instant inútil del dubte.
Estima, amb passió arravatadora, cada minut.
* * *
IV
Esdevindràs algun dia un home vell i covard,
ben socarrat per la teua pròpia solitud.
Tan sols el fulgor d'algun que altre vers,
amagat dins la butxaca del teu posat més digne,
podrà incendiar de nou els ulls adolescents
dels qui no voldran contemplar la teua misèria:
enceses gavines d'ulls clucs, llençols
il·luminats: platja d'enveges. Teua.
Enviliràs sense voler la saviesa del teu món,
les selves oloroses per tanta experiència acumulada,
les flors dels til·lers que plantares a la vora
de tants llavis amb passions arravatades.
Ja no podràs quedar-te a l'expectativa
de cap somni més clar i redó.
I aleshores, sense cap equipatge,
hauràs de llançar, ben lluny i sol,
les últimes xàrcies a la mar.
RETORN A ROMA
Deixares caure sobre Roma uns ulls esbiaixats
en recordar aquella altivesa del seu passat.
Un vell magnoli t'aguaita des de la finestra
pegant foc a records de plenilunis i sang esvalotades
de vells cossos i maduixes escollides per la fortuna.
Sense èmfasi, t'has mudat per al reencontre
amb un xic d'il·lusió per acarar-te de nou
amb les fonts musicals del Bernini.
La vida te l'has devorat ja com un xiquet que punxa
massa de pressa els globus de coto-en-pèl ensucrats.
Mentrestant, la tarda cau dolçament sobre els muscles
i un grapat de teuladins fugen des de la cambra
fins la il·lusió dels campanaris més remots.
Ah covard contestatari, com no goses acompassar
l'alé mesurat a l'esplendor de l'instant que t'anega?
Ho desitges o no, Roma és la font i la vida
i la vida encara es troba al teu abast.
Roma, 2000.