Juli Micolau
(La Freixneda —el Matarranya—, Teruel 1971).
Cursa estudios básicos en su villa, Alcorisa, e incrementa su bagaje de manera autodidacta en las cosas que más le gustan y que siempre le despiertan la curiosidad como son la lengua y literatura, la historia, el arte.... Por circunstancias personales se le puede ver por el Alto Penedés donde trabaja en una empresa metalúrgica (en el sector del cava).
Es premio Pedro Saputo de las letras aragonesas en lengua catalana y premio Guillem Nicolau (2008) de creación literaria. Uno de los esponenetes máximos de la poesia "de la Franja", zona fronteriza entre Aragón y Cataluña, con un idoma propio entre la fabla aragonesa y el catalán.
Ha publicado Manoll (Premio "Guillem Nicolau" 1997 del Gobierno de Aragón); Esfera. Traspunt en la serena (2001), Premio "Pedro Saputo" de las Letras Aragonesas en Lengua Catalana en 2002 y D'un sol esclop (Premio "Guillem Nicolau" 2008 del Gobierno de Aragón).
Está incluido en las antologías Memòria de la set (1992), Poetes de Frontera (2001), Gent, Terra, Paraules. Literatura de la Franja (2001) y 20 Poetas Aragoneses Expuestos (2007).
Poemes
Al fible de l’estiu,
l’últim tram del riu,
(sense l’abisme deis tolls)
a correts ve viu,
a trossets ocult.
vol magia
en el cor de l’hivern
i veure’s cristal.lí
a l’esmalt deis còdols.
Dec dir i dic:
a la primera respiració
presenta’t sensat
en nom de tu mateix,
demostra’t honest
i guia’t pel teu dictat
de consciéncia i seny
— la convicció total —
per si vas rumb al futur
en l’intent de perdurar
en les memóries,
en l’espai
i en els temps.
La merla insinúa set:
no tem
la bassetja de l’inexpert.
Entre tres coscolls
mira els cocons i la culla,
ara espill d’un autorretrat.
buscant bateons
somia perdius
a la vora d’un cabrit
i un bitxac!
Amb l’ús antic del buirac
atrapaven pardals
per a gloria d’Artemis.
L’arbre té tronc,
cimals, branques,
una soca recerosa,
abric antic,
abrac d’história,
pollís, sorrama…
Té pel cos un esgall
que no es cus, peí cas…
…ni enfilant l’agulla.
Som com som,
som d’on som.
Sóc com sou
i no és secret
que parlo
i escric
a les mélies.